PREMIS ADCV

Un premi com aquest obliga a tirar la vista arrere. A recordar les circumstàncies, les fites i els vaivens de tota una vida. El meu descobriment definitiu del disseny a Eivissa, en el ICSID del 71; l'entusiasme per l'art d'avantguarda en les Trobades de Pamplona un any després; la consolidació del disseny com a mode de vida a la Barcelona dels inicis de Vinçon i el BCD; la fe cega en els dogmes i les icones del “disseny modern” reforçada en viatges i lectures; la fascinació que va suposar la biennal de Venècia del 81 que ens va mostrar l'anegueta del postmodernisme; l'arribada de l'ordinador, la d'internet i ara de la IA. Un premi com aquest em fa reviure la zigzaguejant aventura d'una carrera professional que, per cert, mai va ser en solitari. De fet, saber triar als meus companys ha sigut la meua gran virtut o la meua gran sort. En Caps i Mans, en la inoblidable Nave, en Gimeno & Lavernia i, a la fi, en els apassionants 30 anys de Lavernia-Cienfuegos. Un viatge creuat d'errors i encerts, de dubtes i certeses, però mantingut sempre per la passió, la voluntat i, sobretot, per una curiositat insaciable. Per un desig irreprimible d'aprendre, de comprendre què és això de dissenyar i, sobretot, què és això de viure.